Kul Tepe Jolfa
Kul Tepe Jolfa (Gargar Tepesi o Kul Tapeh) és un antic jaciment arqueològic al comtat de Jolfa (شهرستان جلفا) (Iran), situat a la ciutat de Hadishahr (هاديشهر) a uns 10 km al sud del riu Araxes. Data del període calcolític (5000-4500 aC), i fou descobert el 1968.
Ve ser ocupat fins a l'edat del bronze tardà. S'ha recuperat ceràmica de l'edat del bronze i del període urartià.
Descripció
Kul Tepe és un tell multiperiòdic de 6 ha d'extensió i 19 m d'alçada. Es troba a 967 metres sobre el nivell del mar.
A uns 50 km es troba el jaciment relacionat de Kültəpə, Azerbaidjan.[1]
Es va trobar material del període Dalma (5000-4500 aC), del període Pisdeli, dels horitzons de Chaff-Faced Ware i dels períodes Kura-Araxes I i II. Es tracta de la cultura trans-caucàsica primerenca o cultura Kura-Araxes, que es va estendre pel Caucas i la conca del llac Urmia cap el 3500 aC.[2]
També es constata l'edat del bronze mitjà i tardà (Urmia Ware), de l'edat del ferro, i dels períodes uràrtia / aquemènida.
Dava Goz és un altre jaciment relacionat de la zona recentment excavada. Es troba a uns 5 km al nord de Dizaj Diz (ديزج ديز,) a l'Iran. Es tracta d'un jaciment petit i molt antic que s'inicia en el període neolític tardà / transició al calcolític, similar al de Hajji Firuz Tepe; potser va començat c. 6000 aC.[1]
Les ceràmiques amb superfícies pentinades amb canyes són una terrisseria típica calcolítica tardana del sud de l'Azerbaidjan. Es troba a Kültəpə (Azerbaidjan), i altres llocs de la regió de Nakhtxivan i a la regió del llac Urmia, al nord-oest de l'Iran. Però també és freqüent en altres zones de l'Orient Mitjà, com al nord de Síria i Mesopotàmia. Està ben atestat a Amuq.
Segons Akbar Abedi,[1]
« | Per concloure, la imatge emergent suggereix que el sistema Chaff-Faced Ware, el focus de les quals eren les terres altes, fou progressivament desafiat durant el quart mil·lenni tant al nord com al sud, per les expansions de Kura-Araxes i Uruk, respectivament. Després d'un període de convivència amb tots dos, el fenomen Kura-Araxes va ser substituït a la cultura Chaff-Faced Ware, les forces motrius dels quals probablement tenien algun avantatge decisiu sobre els seus veïns regionals: A jutjar per la importància de la metal·lúrgia i de les activitats mineres al món de Kura-Araxes, aquest avantatge podria haver estat tecnològic. | » |
Cronologia relativa
Cronologia del període neolític[3] | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
aC 11000 |
Europa | Egipte | Síria Llevant |
Anatòlia | Khabur | Jabal Sinjar Assíria |
Tigris mitjà | Baixa Mesopotàmia |
Iran (Khuzistan) |
Iran | Indus/ Índia |
Xina |
10000 | Neolític preceràmic A Gesher[4] Mureybet (10,500 aC) |
Ceràmica primerenca (18.000 aC)[5] | ||||||||||
9000 | Jericó Tell Abu Hureyra (Agricultura)[6] | |||||||||||
8000 | Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad |
Göbekli Tepe Çayönü Aşıklı Höyük Karahan Tepe |
Neolític inicial (Ceràmica) Nanzhuangtou (8500–8000 aC) | |||||||||
7000 | Egipte neolític Nabta Playa (7500 aC) |
Çatalhöyük (7500–5500 aC) Hacilar (7000 ac) |
Tell Sabi Abyad Bouqras |
Jarmo | Ganj Dareh Chia Jani Ali Kosh |
Mehrgarh I[4] | ||||||
6500 | Europa neolítica Franchthi Sesklo (Agricultura)[7] |
Neolític preceràmic C ('Ain Ghazal) |
Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Chogha Bonut | Teppe Zagheh | Neolític ceràmic
Peiligang | |||||
6000 | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | Neolític ceràmic | ||||||
5600 | Faium A | Amuq A |
Halaf Halaf-Obeid |
Umm Dabaghiya | Samarra (6000–4800 aC) |
Tepe Muhammad Djafar | Tepe Sialk | |||||
5200 | Ceràmica de bandes (5500–4500 aC) |
Amuq B |
Neolític ceràmic | Hassuna |
Obeid 1 (Eridu 19–15) Obeid 2 (Hajji Mohammed) (Eridu 14–12) |
Susiana A |
Yarim Tepe Hajji Firuz Tepe | |||||
4800 | Neolític ceràmic | Amuq C |
Hacilar Mersin 22–20 |
Hassuna tardà Gawra 20 |
Tepe Sabz |
Kul Tepe Jolfa | ||||||
4500 | Amuq D |
Gian Hasan Mersin 19–17 |
Obeid 3 | Obeid 3 (Gawra) 19–18 |
Obeid 3 | Khazineh] Susiana B | ||||||
3800 |
Badariana Naqada |
Obeid 4 |
Referències
- 1 2 3 Abedi, Akbar; Omrani, Behrooz «Fifth and fourth millennium BC in north-western Iran: Dalma and Pisdeli revisited» (en anglès). Documenta Praehistorica XLII, 2015, pàg. 323.
- ↑ «Kul Tapeh: an early Bronze Age site in north-western Iran» (en anglès). Antiquity.
- ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
- 1 2 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
- ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
- ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
- ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
- ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.